L'amor segons Alan Silverchair

"La noia amb qui sortia fa uns anys em va dir que em podrís, que a veure si em posaven els quatre cargols que em falten, que sóc un nen consentit, un ploramiques de merda. I acte seguit va esclatar, tota ràbia i tendresa, en un plany silenciós i profund, molt dolorós. Vaig veure com li queien les llàgrimes sobre les seves mans estilitzades, de sílfide, i m'acaronava la barbeta amb cara de compassió i fúria.

- Et estúpid. Que no veus que t'estimo tal i com ets, que m'agrades així?

Jo me la vaig mirar abatut, devia fer cara de pocapena perquè ella m'apretava el mentó cada vegada més fort, i mentre li anava fent petons molt suaus a les llàgrimes que li regalimaven per les mans vaig dir:

- Vols un tripi?"

Alan Silverchair, Hi ha d'haver un lloc per alguna banda. Notes metempsicòtiques d'un addicte a coses. San Francisco - Mon Castell, 1970-2000.