Reflexions i èxtasi de Darbont de Saint-Germain

"Eixerrancada, oberta, amb cara de lascívia, Julie anava galopant sobre el meu ventre i jo notava el devessall de nit dels seus llargs cabells foscos sobre la meva cara.
Havia estat tot el dia rebent visites oficials -dinar inclòs amb el rei Sol, que m'ha ensenyat tots els quadres de la Galeria dels Miralls-, entrenant-me en aquest difícil art de la mentida amb què ens reverenciem la nostra vanitat els uns als altres i eixamplem les nostres ambicions a la cort. De fet, no veig la diferència entre les enveges i les passions que l'altre dia vaig presenciar durant l'espectacle de tragèdia grega a la Sala d'Actes de Palau i aquestes bagatel·les de saló amb què ens delectem aquí a Versailles mentre a la resta del país la gent mor de fam, i a París la guillotina va estenent el Terror amb la mateixa impietat amb què els camperols cremen els cultius. Cada vegada tinc més por que la fronda arribi fins aquí...
Malgrat la fatiga, doncs, pròpia de la falsedat que m'envolta, havia estat pensant tot el dia en les cames molsudes de Julie, la dama principal de la neboda del rei, i les seves galtes enrojolides per la calor lasciva del seu posat. M'agrada quan passa pel meu costat i amb un somriure burleta i els ulls brillants es toca les lligues com qui està oferint el paradís. Dues mirades han estat suficients quan ens hem trobat aquesta darrera nit sols a la cuina. Dues mirades i s'han desfermat les regnes dels nostres desitjos més amagats, com cavalls sorgint de la caverna més fosca. Li he aixecat els enagos a poc a poc, palpant-li la cuixa mentre li introduïa el dit al sexe obert, primer amb delicadesa i després cada vegada més ràpid. Li anava fent pessigolles a les orelles amb el meu alè turbat, quasi animalesc, i ella m'anava omplint el coll de saliva.
De sobte Julie s'ha aixecat el vestit posseïda per una fúria inaudita en una criatura de palau tan tímida i discreta en públic, em mirava com si hagués d'arrencar-me el cor d'una queixalada, i ha quedat a la vista el seu corsè, mig deslligats ja els cordills per l'ímpetu amb què ens estàvem deixant anar.
L'he agafada amb violència per la cintura (jo començava a delirar i això sembla que a ella li agradava) i mentre s'eixarrancava i començava a gemegar amunt i avall com una desequilibrada jo tancava els ulls completament extasiat. Passats alguns minuts ella m'ha començat a picar al pit com una posseïda pel dimoni, ha doblegat el cos un instant per mossegar-me amb suavitat el coll i deia "més, en vull més, no t'aturis, ja tindràs temps de lamentar-te després..."

Darbont de Saint-Germain, Marquès de Roche-Massoque. Diaris acomplexats d'un aristòcrata semental. 1793-1799, Versailles - Mon Castell