El salt del trapezista
"Enseyoreixes
tot l'oblit del món.
En mi entren a les palpentes
totes les llumenetes de la humanitat,
i jo les escupo fosques,
astèniques,
amb sentiment de culpa.
"Tot allò que hem d'aprendre
és la moderació, la humilitat",
em deies,
jo deixava anar-me en planys escandalosos.
"Estàs bé? Pensa que tu ets el més important",
i jo devia anar per l'últim degoteig de pena,
somicava tot l'amor del món
i em desfeia.
Ara tot jo,
el meu serpenteig,
temptejo mil crepuscles.
Camino a estones imprecís
i hi ha moments
que de tanta fermesa
sembla que hagi de destrossar
els fragments per on trepitjo.
Això sí.
Totes les meves passes tenen
la forma de l'interrogant."
Roger Valldemossa, El salt del trapezista, Sant Pol de Mar, 2005.
tot l'oblit del món.
En mi entren a les palpentes
totes les llumenetes de la humanitat,
i jo les escupo fosques,
astèniques,
amb sentiment de culpa.
"Tot allò que hem d'aprendre
és la moderació, la humilitat",
em deies,
jo deixava anar-me en planys escandalosos.
"Estàs bé? Pensa que tu ets el més important",
i jo devia anar per l'últim degoteig de pena,
somicava tot l'amor del món
i em desfeia.
Ara tot jo,
el meu serpenteig,
temptejo mil crepuscles.
Camino a estones imprecís
i hi ha moments
que de tanta fermesa
sembla que hagi de destrossar
els fragments per on trepitjo.
Això sí.
Totes les meves passes tenen
la forma de l'interrogant."
Roger Valldemossa, El salt del trapezista, Sant Pol de Mar, 2005.

1 Comments:
"i hi ha moments
que de tanta fermesa
sembla que hagi de destrossar
els fragments per on trepitjo"
ole ole. M'ha sorprés gratament.
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home