Poemes d'Ibrahim al seu pare

Sovint un tros de sang
en l'oceà imperfecte
ens fa rememorar
tragèdia.
Després
malgrat la son intemperant
podem recalcitrar
en l'allò que el mirall
mostra matí d'entrada
i nit final abans d'anar a somiar.
Hi ha un compte amb el passat,
sí, diu el poeta,
i un devenir que és devessall constant
de flonja frustració.
Però hi ha un fragment
d'amor en l'acte del mirall.
És força i il·lusió
i els somnis compartits
amb aquest altre d'ulls encesos
i el rigorós tic tac
dels mestres més antics,
quan aprenguérem que
no som més que taques
de sang en oceans inabastables.
Però si
de sobte
(sensatesa)
fixa't
de temps
(treball)
s'atura i
trenca
tremolor
(de fons ronca sempre una remor,
però passa)
hi ha un tros de màgia
en l'acte del mirall.
És la proesa
de la tenacitat,
els anys de lluita,
l'escomesa dels humils,
silencis de tumultuós coratge,
arrels entre les fosses de ciutats
sempre excessives.
Hi ha sempre un bri de miracle
en l'acte del mirall.

Ibrahim Leba-Nomar, Poemes al meu pare.